Una amiga m’escriu un mail. S’està plantejant deixar la universitat després de molts anys com a professora associada, és a dir, cobrant una misèria amb contractes temporals i sense Seguretat Social, ni baixa de maternitat ni horitzó de cap tipus de millorar la seva situació. Ja no és una nena i la seva feina té repercussió i és reconeguda en l’àmbit públic.
↧
